Tot comença un dia 23 de febrer de 2011... Em sembla que no podria trobar un dia més adient per començar un blog que girarà entorn d'un concepte (o aquesta és la meva intenció): la llibertat. Avui fa, com s'han encarregat de recordar-nos amablement tots els mitjans de comunicació, 30 anys del fracassat cop d'Estat de Tejero, un dia com avui de 1981. Avui haurem llegit i escoltat, si hem mirat la tele o hem escoltat qualsevol ràdio, el ja cèlebre "Quieto todo el mundo" amb que va irrompre amb tanta xuleria com sang freda el militar espanyol en mig del Congrès dels Diputats a Madrid.
Però també el dia d'avui s'uneix a la paraula llibertat per una altra notícia, que centra l'atenció de tot el món al nord d'Àfrica: el patiment d'un poble, el poble libi, a causa del jou opressor d'un dèspota autoritari que viu a cos de rei a costa de tots ells, el senyoret el Gaddafi. I no només no escolta el clamor del poble, que ha obert als ulls gràcies als alliberaments d'altres països veïns, sinó que encara té la cara d'avisar-los que no pensa deixar el poder; és capaç d'abocar el seu poble a una guerra civil, tot i que ho podria evitar amb la seva marxa.
Però també el dia d'avui s'uneix a la paraula llibertat per una altra notícia, que centra l'atenció de tot el món al nord d'Àfrica: el patiment d'un poble, el poble libi, a causa del jou opressor d'un dèspota autoritari que viu a cos de rei a costa de tots ells, el senyoret el Gaddafi. I no només no escolta el clamor del poble, que ha obert als ulls gràcies als alliberaments d'altres països veïns, sinó que encara té la cara d'avisar-los que no pensa deixar el poder; és capaç d'abocar el seu poble a una guerra civil, tot i que ho podria evitar amb la seva marxa.
Això diu molt de Gaddafi i diu molt dels dictadors en general, que es proposen com a exemple de patriotisme, sempre i quan no s'hagin de moure de la seva poltrona. Per posar un exemple, que per sort no vaig haver de viure a la meva pell, tot i que he reviscut de la boca dels meus avis, Franco no va tenir cap problema en deixar morir de fam a centenars de persones per tal de continuar al poder.
Després de dir això, només em queda animar, tot i sabent que no em senten ni em llegiran mai, al poble libi en la seva lluita legítima pel poder que els pertoca com a nació. I també m'agradaria que tots aquells qui es considerin garants de la llibertat de tots els pobles, com els E$tat$ Unit$ o l'ONU, deixessin de mirar el panorama i hi prengueren part activament, més que no pas emitir "condemnes" que no serveixen per res més que per que l'opinió pública els aplaudim com a exemple de conducta. I més sabent que si aquests dictadors són encara al poder, és "gràcies" a nosaltres, que amablement mantenim relacions diplomàtiques, tot i saber que els drets humans són poc més que una utopia en la majoria d'aquestes regions d'aquesta Terra.
Després de dir això, només em queda animar, tot i sabent que no em senten ni em llegiran mai, al poble libi en la seva lluita legítima pel poder que els pertoca com a nació. I també m'agradaria que tots aquells qui es considerin garants de la llibertat de tots els pobles, com els E$tat$ Unit$ o l'ONU, deixessin de mirar el panorama i hi prengueren part activament, més que no pas emitir "condemnes" que no serveixen per res més que per que l'opinió pública els aplaudim com a exemple de conducta. I més sabent que si aquests dictadors són encara al poder, és "gràcies" a nosaltres, que amablement mantenim relacions diplomàtiques, tot i saber que els drets humans són poc més que una utopia en la majoria d'aquestes regions d'aquesta Terra.
